Abans de començar, he de confessar una cosa: fins fa quatre dies no suportava el Bruce... Potser perquè durant alguna època havien rallat molt a la ràdio amb alguna cançó seva que no m'agradava, no sé. Però mira, des de fa un temps, vaig començar a escoltar-lo sense esgarrifar-me. Fa uns mesos, quan van sortir a la venda les entrades dels concerts de Barcelona, algú va dir: hi podríem anar! I mira, em vaig animar i més de mig any abans del concert, teníem les entrades a la butxaca (bé, o al suro de la paret, és indiferent). I ahir va arribar el gran dia. I ahir vaig entendre perquè li diuen The Boss. Una passada. Tres hores de música gairebé de forma ininterrompuda. L'anterior (i únic fins ahir) gran concert on havia estat, va ser el d'U2 a Donosti. El senyor Bono ja es pot quedar a caseta preparant les seves conferències. El d'ahir va ser un gran concert, amb poca xerrameca i molta, moltíssima música, que al final és el que importa! "Gràcies" als problemes per comprar les entrades per tic tac ticket (o com se digo; que per cert, si aquesta és la millor empresa de venda d'entrades que hi pot haver en aquest país, estem ben arreglats), estàvem repartits: tres a grada i la resta a pista. Amb aixo i una mica (només una mica) de morro, vaig poder veure i viure el concert!
En fi, impressionant. Espero poder-ho repetir algun dia!
Salut!
