Records del passat

Darrerament, la música m'ha transportat sovint al passat. Hi ha cançons que ens fan reviure moments que ja hem viscut. No puc evitar sentir el Vértigo d'Ismael Serrano i veure com si hi fós ara el pis de primer de carrera, tinc la sensació que en sento l'olor i tot! Una altra cançó del mateix autor, Eres, em transporta a Canterbury, en aquella finestra del número 11 de Bishopden Court des d'on veia la mare anegueta seguida de tots els seus petits aneguets, sempre en fila, anant de porta en porta, a veure si algú li donava alguna coseta... Imatges, colors i sensacions que m'aportava el sol de l'anhelada arribada de la primavera anglesa. Així, amb moltes altres cançons.
M'han vingut especialment al cap vivències dels anys a la universitat. Les serenates amb "La chica Yeyé", les converses de tren, les escaquejades del gimnàs, preferint passar la tarda xerrant animadament... Segur que també hi ha coses dolentes, però prefereixo recordar, per exemple, les grans frases del viatge de final de carrera, amb l'allotjament a prop de Santa Maria Novella, perquè no vel·la é pecao!
Espero no oblidar mai certes coses, com ara l'olor de la xocolata desfeta de camí a Sabadell per celebrar l'aniversari del Francesc, amb aquell trívial psicodèlic... Ens ho vam passar tant bé preparant-lo, que gairebé no ens feia falta gran cosa més. Com aquella nit de Cap d'Any, amb la Montse intentant fer-nos endevinar que feia de gamba (tot i que el joc tenia trampa, tots ho sabíem, però la fèiem gruar, pobreta...).
Impressionant també la imatge de Cambrils, amb el Rubén intentant ensarronar-nos per afegir més licor a la caipirinha que sempre provava amb el dit i el Francesc tapant l'ampolla instintivament...
Amb tot plegat, no entenc perquè certa persona es va voler desentendre completament de nosaltres d'un dia per l'altre... Espero entendre-ho algun dia.
La Jeni no es salva d'aquest relat, però crec que ella el record el té ben a la mà... Més precisament, al palmell de la mà, oi reina? ;-)
Tot això ve per dir-vos que us estimo molt, encara que ara ja no ens vegem gaire...
Petonets i abraçades!

Tàrrega ja assaja

Tàrrega ja assaja

FiraTàrrega 2008

The Boss

Abans de començar, he de confessar una cosa: fins fa quatre dies no suportava el Bruce... Potser perquè durant alguna època havien rallat molt a la ràdio amb alguna cançó seva que no m'agradava, no sé. Però mira, des de fa un temps, vaig començar a escoltar-lo sense esgarrifar-me. Fa uns mesos, quan van sortir a la venda les entrades dels concerts de Barcelona, algú va dir: hi podríem anar! I mira, em vaig animar i més de mig any abans del concert, teníem les entrades a la butxaca (bé, o al suro de la paret, és indiferent). I ahir va arribar el gran dia. I ahir vaig entendre perquè li diuen The Boss. Una passada. Tres hores de música gairebé de forma ininterrompuda. L'anterior (i únic fins ahir) gran concert on havia estat, va ser el d'U2 a Donosti. El senyor Bono ja es pot quedar a caseta preparant les seves conferències. El d'ahir va ser un gran concert, amb poca xerrameca i molta, moltíssima música, que al final és el que importa! "Gràcies" als problemes per comprar les entrades per tic tac ticket (o com se digo; que per cert, si aquesta és la millor empresa de venda d'entrades que hi pot haver en aquest país, estem ben arreglats), estàvem repartits: tres a grada i la resta a pista. Amb aixo i una mica (només una mica) de morro, vaig poder veure i viure el concert!

En fi, impressionant. Espero poder-ho repetir algun dia!

Salut!

El retrobament dels Popets

Avui ha sigut un gran dia pels Popets! Sí, un nou Popet ha arribat a Viena!! I sense pagar bitllet! És que són uns cracs! El que sí ha pagat, és el Blai, que també ha arribat avui!! I com que els retrobaments poden ser molt durs (i veure el vi del sopar amb massa pressa pot ser dolent), ens n'anem a dormir! Explicacions poques, ja ho sé, però com que les imatges diuen més que mil paraules, podeu fer un cop d'ull a http://picasaweb.google.es/mireia.gabernet/ElRetrobamentVienS



Per cert, a Viena ha arribat l'estiu i avui ens hem fregit de calor! La temperatura exacta no la sé, però segur que molt, molt alta!

We will rock you

Tic cansada. Després de llevar-me tard i preparar-me a consciència per un dia de caloreta (visca les bandes de cera freda!) a la vista del sol que entrava per la finestreta (no compta la temperatura, l'habitació no ha passat cap dia dels 18 graus, tot i que a fora faci una calor que mati), he sortit de casa preparada per a visitar força cosetes. Primera alegria, fa un fred que pela, total, que he perdut mitja hora del dia amb la cera. Però és igual, pillo en tramvia fins a Schotenttor i allà agafo la bici. M'endinso en la Altstadt tenint en compte els consells d'evitar les traïdores vies del tramvia. Per variar, em perdo, però gaudeixo dels carrers, dels edificis, de tot el que veig. Cansada de donar voltes sense destí i preocupada per no passar-me de l'hora gratis (la pela és la pela) acabo desistint, trec el mapa de la bossa i m'ubico. A prop hi ha una església gran, segurament al costat hi haurà una estació del Citybike on deixar la bici. Bingo! L'església gran és la categral més important de Viena, per això tan gran... Miro, fotografio, m'agobio per la gent i acabo anant de compres a Zara i H&M, com a casa, vaja! Carregadeta com una mula, busco la oficina d'informació i quan la trobo veig que em surt més a compte comprar una guia d'Àustria i me'n vaig a buscar-ne una. S'apropa l'hora de dinar i cada vegada vaig més carregada... Al final acabo dinant menjar típic... d'Itàlia, com no pot ser d'una altra manera a
Viena. Heu provat la cuina vienesa? Jo sí, i per això sé què em dic...
Després de dinar continuo donant voltes i acabo anant a parar al Danubi, que per cert, no és pas blau. Quan pugui, penjo les fotos i m'entendreu.
Esgotada, torno cap a casa a descansar, cosa que no tinc temps de fer. Dutxa ràpida i ben mudadeta cap al teatre! Vaig amb l'Ariane i el Walter, els propietaris de la casa, i el... no m'atreveixo a escriure el nom, el noi turc que també està aquí com jo però amb qui no coincideixo mai. Avui descobreixo que a part de ser turc, té 30 anys, dona, crio i que li acaben d'oferir un ascens a la feina. Total, el teatre: We will rock you! (http://wewillrockyou.at/) Simplement, no sé com ha quedat la versió espanyola (catalana no, oi?), però la que he vist aquí m'ha impressionant, encantat i l'he disfrutada com si d'un concert es tractés. A més, trobo que va genial perquè les noves generacions puguin conèixer la música de Queen, un grup que m'encanta! El muntatge m'ha semblat molt bo, decoració, il·luminació, imatges, música... Fins i tot m'he impressionat entenent què deien en parlar en alemany! Però val a dir que la majoria de cançons s'han quedat en anglès, cosa que s'agraeix molt. Em fa una ràbia sentir cançons mítiques traduïdes!
Amb tot això, són quarts d'una, em fa mal tot i demà tinc un munt de feina increïble a fer. Què cafre, a Viena i m'hauré de passar bona part del diumenge treballant... però val a dir que molta part de la feina és per classe, o sigui que està justificada!
Salut!

Fotos a http://picasaweb.google.es/mireia.gabernet/WienerAltstadt

La Mireia i el Popet ja som a Viena

Bé, ja hem arribat, i ja estem més que trinxats. L'arribada a la capital de l'imperi austríac ha sigut... calurosa! Feia una calor que empestava, i jo amb maleta, motxilla amb l'ordinador i altres coses, bolso, samarreta màniga llarga, jaqueta... He arribat a la casa que semblava que acabés de creuar el Sàhara!
La casa està bé, ben mona, en una zona apartada del centre (però sense sortir de la ciutat en cap moment), en zona residencial amb uns xaletarros que ni l'afortunat de la loto 6/49 no es farà (perquè se'ls gastarà en altres coses). Després d'aclarir alguns conceptes amb els amos de la casa i d'endur-me alguna primera desil·lusió (no puc utilitzar la cuina, com a màxim poden cuinar ells pagant un extra) he agafat els trastos i cap al centre de Viena! La ciutat, el rovell de l'ou de Viena, és molt xulo, ple d'edificis enormes i elegants i tal.

A dia d'avui, només té un problema: l'Eurocopa. Parcs tancats fins a finals de mes, edificis completament rodejats de tanques, zones destinades exclusivament a que els aficionats de les diverses seleccions s'emborratxin mentre miren els partits en grans pantalles enormes... Per cert, he aconseguit dinar a quarts de cinc de la tarda (després d'haver esmorzat a les set del matí) i l'únic que he aconseguit menjar ha sigut unes salsitxotes d'aquestes bullides i un panet! Sí, de Viena!!!!
Després, res, classe, tres hores a sac amb una paia que està com una punyetera llumbrera i que ja veig que em modificarà l'accent per adaptar-lo a l'austríac... I un nou desventatge: la gent que participa al curs ja fa temps que viu aquí i clar, tothom va a la seva bola. Molt diferent de Tübingen, on tots érem nous i per tant descobríem junts, entre cervesa i cervesa...
En fi, tot plegat, a hores d'ara, està per sota de les expectatives inicials, a veure què passarà a mesura que avancin els dies!

[Podeu veure la resta de fotos del primer dia a Viena a: http://picasaweb.google.es/mireia.gabernet/Viena]

La Patum

Ja retornats del cap de setmana, fem repàs del que hem viscut aquests darrers dies i, el més destacable és, sens dubte, la nit de Patum. Impressionant. Si no fos pel cansament que ens va deixar a sobre, avui hi tornaríem, però demà és dilluns i queden dues setmanes trepidants i plenes de feina abans d'encarar el viatge a Viena. De la Patum completa, el que més destacaria seria el ball de l'Àliga, preciós! He de confessar que en un primer moment, l'Àliga em va semblar encantadora, però el ball en sí, un pèl ensopit, tot i que es notava alguna cosa a l'ambient. Però quan es desfà de les cadenes i s'endú tota la plaça en un ball embogit... simplement no hi ha paraules!

L'altre moment a destacar és el salt de plens. Realment, si ho haguéssim fet al revés, com ho faria la gent normal, i primer només haguéssim mirat per esperar als segons plens a entrar-hi... Simplement no m'hagués atrevit a entrar! Però com que vam decidir entrar a la primera... Quina bogeria, quant de foc, i de fum i... sí, quina por, per favor!!! No sents la música, no sents res, només notes com se t'endú una massa de gent, que no controles res del que fas... Vaig passar molta por, però també vaig disfrutar com una boja!

Bé, esperem tornar-nos a animar l'any vinent, però fent-ho al revés, esperant a la Patum completa de diumenge, a veure si amb una mica de sort no hi ha tantíssima gent!


[Aquesta foto, tan fosca i mal feta, és d'un dels plens de la Patum, però clar, feta de nit, en un carreró estret, amb el mòvil... i tard, una mica tard.]

Empanada

Grumet

Us presento el grumet!

Falta menys d'un mes...

Original inici, oi? Bé, d'aquí a menys d'un mes, exactament el dia 9 de juny, agafaré un avió cap a Viena, a la recerca de l'aprenentatge d'alemany perdut! I aquest blog és només una manera d'explicar-vos què hi faré, per allí. I per posar fotos. I perquè sí!