Tic cansada. Després de llevar-me tard i preparar-me a consciència per un dia de caloreta (visca les bandes de cera freda!) a la vista del sol que entrava per la finestreta (no compta la temperatura, l'habitació no ha passat cap dia dels 18 graus, tot i que a fora faci una calor que mati), he sortit de casa preparada per a visitar força cosetes. Primera alegria, fa un fred que pela, total, que he perdut mitja hora del dia amb la cera. Però és igual, pillo en tramvia fins a Schotenttor i allà agafo la bici. M'endinso en la Altstadt tenint en compte els consells d'evitar les traïdores vies del tramvia. Per variar, em perdo, però gaudeixo dels carrers, dels edificis, de tot el que veig. Cansada de donar voltes sense destí i preocupada per no passar-me de l'hora gratis (la pela és la pela) acabo desistint, trec el mapa de la bossa i m'ubico. A prop hi ha una església gran, segurament al costat hi haurà una estació del Citybike on deixar la bici. Bingo! L'església gran és la categral més important de Viena, per això tan gran... Miro, fotografio, m'agobio per la gent i acabo anant de compres a Zara i H&M, com a casa, vaja! Carregadeta com una mula, busco la oficina d'informació i quan la trobo veig que em surt més a compte comprar una guia d'Àustria i me'n vaig a buscar-ne una. S'apropa l'hora de dinar i cada vegada vaig més carregada... Al final acabo dinant menjar típic... d'Itàlia, com no pot ser d'una altra manera a
Viena. Heu provat la cuina vienesa? Jo sí, i per això sé què em dic...

Després de dinar continuo donant voltes i acabo anant a parar al Danubi, que per cert, no és pas blau. Quan pugui, penjo les fotos i m'entendreu.
Esgotada, torno cap a casa a descansar, cosa que no tinc temps de fer. Dutxa ràpida i ben mudadeta cap al teatre! Vaig amb l'Ariane i el Walter, els propietaris de la casa, i el... no m'atreveixo a escriure el nom, el noi turc que també està aquí com jo però amb qui no coincideixo mai. Avui descobreixo que a part de ser turc, té 30 anys, dona, crio i que li acaben d'oferir un ascens a la feina. Total, el teatre: We will rock you! (
http://wewillrockyou.at/) Simplement, no sé com ha quedat la versió espanyola (catalana no, oi?), però la que he vist aquí m'ha impressionant, encantat i l'he disfrutada com si d'un concert es tractés. A més, trobo que va genial perquè les noves generacions puguin conèixer la música de Queen, un grup que m'encanta! El muntatge m'ha semblat molt bo, decoració, il·luminació, imatges, música... Fins i tot m'he impressionat entenent què deien en parlar en alemany! Però val a dir que la majoria de cançons s'han quedat en anglès, cosa que s'agraeix molt. Em fa una ràbia sentir cançons mítiques traduïdes!
Amb tot això, són quarts d'una, em fa mal tot i demà tinc un munt de feina increïble a fer. Què cafre, a Viena i m'hauré de passar bona part del diumenge treballant... però val a dir que molta part de la feina és per classe, o sigui que està justificada!
Salut!
Fotos a
http://picasaweb.google.es/mireia.gabernet/WienerAltstadt